Número 2

Terrassa, setembre de 1996

CULTURA

ECONOMÍA NATURAL

En la presentación del libro "La suave piel del recuerdo" de la Col.lecció AFCT surgieron comentarios sobre la economía natural y, a la vez, acariciando años sobre formas de vida evaporadas, perspectivas futuras:¡esto se termina!

Se cuestiona según las últimas noticias documentadas. Cuándo realmente los humanos pusieron pie y costilla sobre la "bola tierra"? Los estudiosos de geología, palentología y temas afines apuntan ideas valiosas. Las pruebas del carbono arriman viejos pedestales, sus referencias de uno a dos millones de años.

Al ritmo de despilfarro que llevamos hoy habrían dejado alguna piedra en pie? Líquidos, plásticos, fibras, artificios, lodos, gases, cascotes. Exigencias de la vida, del mercado?

Unos años atrás, alrededor de las casas del interior (con alguna excepción hoy), no se veían restos que delataran la presencia humana, excepto acciones de cultivo. Todo se absorbía y se resumía en un montón de abono y cenizas.

Hoy la sociedad genera por imposición una pila de testimonios a modo de "pesada losa".

Si se habla de repartir trabajo, todos somos un poco uno; para tener un poco todos, sería bueno alertar con descaro a moderar el despilfarro de productos de imposición. Para defender la economía del "medio natural", con lo cual nos repartiríamos algo positivo hoy (anticipo), somos más respetuosos con nuestros antepasados, que, conscientes u obligados, fueron más expandidos en dejar más para todos.

Ser tolerantes con el "medio natural" sin precisar sanciones y coacciones es un buen pacto.

Lluís Fernández (Terrassa)

El II Premi de Poesia Ciutat de Terrassa, que organitza l'AFCT, s'anomena Agustí Bartra en la modalitat en català i Raimundo Ramírez de Antón en la de castellà.

"Immortalitzar la unió entre Agustí Bartra i Terrassa ens omple d'una íntima satisfacció", afirma Joan Francesc Fondevila, president de l'AFCT. L'adopció del nom del literat va arribar després de suggerir-li la idea a la vídua de Bartra, que va mostrar-se profundament emocionada i agraïda davant la proposta.

"Tot el que sigui per a l'Agustí és perfecte", manifesta Murià. "No hi ha res més emocionant que emocionar algú", confessa Maria Teresa Gascón, cap de l'Àrea de literatura de l'AFCT.

El certamen -que ha rebut lloances i felicitacions de l'Àrea de Cultura de l'Ajuntament de Terrassa, especialment per haver segellat de forma pionera l'homenatge de la ciutat a Agustí Bartra, fita que s'uneix a la de Raimundo Ramírez de Antón-, oferirà dos premis de 100.000 pessetes, un en català i l'altre en castellà. El jurat és integrat per Francesc Palet, Maria Teresa Gascón i Carme Andreu (representants de l'Associació de Poetes Terrassencs) i per Joan Francesc Fondevila (president de l'AFCT). Els poemes han de tenir una extensió de 20 a 60 versos, i s'han de presentar, amb el sistema de plica, dins d'un termini que s'acaba el 31 de maig.

El certamen compta amb el suport de Caixa de Terrassa i la col.laboració de l'AV del Centre de Terrassa, Copcisa, Farmàcia Albiñana, Banc de Sabadell, Caja de Madrid, Consulting i Gestió de Finques AM, Farmàcia Dr. Maria Comas, Cultura Pràctica, Finques Vidal Gomà, Correduría de Seguros R. Callejas & Cía, El Cau Ple de Lletres, Viatges Avui, Assegurances Pelayo, Diario de Terrassa, Ajuntament de Terrassa, Consell Comarcal del Vallès Occidental i Generalitat de Catalunya.

L'acte de lectura de veredicte i lliurament dels premis, organitzat per l'Associació de Veïns del Centre de Terrassa, tindrà lloc a la sala d'actes de Cultura Pràctica el 15 de juny.

El llibre de la poetessa Maria Teresa Gascón La suau pell del record, amb traducció al castellà (La suave piel del recuerdo), ha estrenat la Col.lecció AFCT, oberta a tots els autors que desitgin publicar la seva obra sempre que superin una selecció de qualitat.

L'obra, prologada per l'escriptora Anna Murià, va ser presentada públicament a Casa Galèria en un acte emotiu per a la literatura terrassenca, que gaudeix, gràcies a l'AFCT, d'una font editorial estable.

En l'acte de presentació, la regidora de Cultura de l'Ajuntament de Terrassa, R. M. Fernández, va lloar Gascón i l'AFCT "per la seves brillants trajectòries". L'explicació del llibre a càrrec de la mateixa autora va tenir lloc en una sessió de l'Associació de Poetes Terrassencs.

La suau pell del record, Paraules violeta -llibre editat pel Casal de la Dona de Terrassa que recull una mostra de la poesia femenina local, coordinat també per Gascón, i amb poemes, entre d'altres, de la mateixa Gascón i de Carme Andreu- i Sant Bernat d'Olesa de Montserrat, llibre de Joan Francesc Fondevila encarregat per la Fundació CIREM i per la Generalitat de Catalunya que analitza en profunditat l'evolució d'aquest barri, van ser els principals centres d'atenció de la tradicional presentació dels llibres d'autors de la ciutat prèvia a la diada de Sant Jordi.

Coincidint amb la diada de Sant Jordi, el 23 d'abril, l'AFCT va lliurar al Centre de Normalització Lingüística Terrassa-Rubí un nou recull de documents on apareix el nom de la ciutat mal escrit. L'acte, protagonitzat per Joan Francesc Fondevila, president de la think tank, i Ferran Lozano, director del Centre de Normalització Lingüística, és un glaó més dins d'una campanya pedagògica abocada a conscienciar sobre el correcte ús del nom de Terrassa.

La perspectiva sobre la realitat de la ciutat a càrrec d'un mitjà de comunicació de fora de Terrassa és la més objectiva. Titular de Catalunya Campus (19-2-96, pàg. 16): "Terrassa al poder". En referència, és clar, a l'AFCT, l'AFCT-UAB i el Centre d'Estudis sobre el Cable AFCT-Amics del Cable. Més objectiu, impossible.

Explicar a la comunitat universitària (professors, alumnes, PAS i tothom que hi estigui vinculat) la normativa vigent sobre toponímia, posar èmfasi en els noms de l'àrea d'influència de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), evitar dubtes i usos incorrectes dels topònims, especialment per als que s'incorporen a Catalunya provinents de la resta de l'Estat o de l'estranger, i millorar, en termes generals, l'ús del català en la docència, la recerca i la gestió universitàries, promoure una actitud favorable a l'ús de la llengua catalana a la Universitat i obtenir un ressò massmediàtic que difongui la iniciativa centren el projecte Pel bon nom de les ciutats i dels pobles de Catalunya, organitzat per l'AFCT-UAB.

La campanya, que compta amb la col.laboració de la Direcció General d'Universitats, de la UAB i del Centre de Normalització Lingüística de Terrassa-Rubí i que s'ha presentat a mitjans de maig a Terrassa i a la UAB, parteix d'un díptic i d'un manifest (amb el títol El nom sí que fa la cosa) per conscienciar la població sobre l'ús correcte dels topònims.

La repercussió popular i mediàtica del projecte ha superat les previsions més optimistes: la idea de la think tank s'ha estès i ha rebut el suport d'una Catalunya que necessitava una sensibilització toponímica com aquesta.

Els Jocs Olímpics com a reflex dels canvis socials: una reflexió

El novembre passat Barcelona va acollir tres esdeveniments sobre les Jocs Olímpics: el I Fòrum Olímpic, el I Simpòsium Internacional sobre Cerimònies Olímpiques, i el I Seminar of the International Chair in Olympism, Anthropology and "Globalization": the Olympic Games as a Case Study. A més, des del setembre passat, l'AFCT-UAB ha desenvolupat la campanya "Olimpisme, quatre anys després", de reflexió al voltant del fenomen.

La informació que he rebut sobre els Jocs Olímpics Moderns, fet social de complexa dimensió, em duu a reflexionar sobre la idea que els Jocs poden ser un mirall dels canvis socials de la humanitat. Al voltant del moviment olímpic existeix una rellevant incidència pluridisciplinar on s'impliquen l'economia, la políticza, la cultura, la religió... l'esport i els mitjans de comunicació.

Amb una anàlisi interdisciplinar del Jocs Olímpics, al llarg de la seva història, es podrien arribar a obtenir diferents radiografies que ens mostressin els grans canvis socials i comprendre, de forma general, la història de l'esport a nivell mundial.

Només veient el paper de l'esport i dels mitjans de comunicació en les diferents cites olímpiques podem entendre alguns canvis socials. Probablement el baró Pierre de Coubertin, en el Congrés per al Restabliment dles Jocs Olímpics, a finals del segle passat, pretenia que l'esport i els esportistes fossin el centre dels Jocs, juntament amb la filosofia olímpica. Actualment, a l'entorn de l'esdeveniment olímpic, hi ha menys atletes que persones relacionades amb els mitjans comunicatius. Això reflecteix un canvi: ahir l'estadi era per als atletes, avui ho és per als mass media i les noves tecnologies. Demà, per a qui?

Cal analitzar conscientment el paper dels Jocs Olímpics dins de la nostra societat i preveure les noves tendències per tal que no es converteixin cada dia més en una titella manipulada per entitats de poder que cerquen altres fins. Restablim la filosofia olímpica!

Agnès Riera Ferran (INEFC de Lleida)

ASSOCIACIÓ PER AL FOMENT CULTURAL DE TERRASSA (AFCT)
CENTRE D´ESTUDIS SOBRE EL CABLE AFCT-AMICS DEL CABLE